Madrid, cabrones, saludad a los campeones
Arcadi Espada, en lo que se refiere al periodismo, es como Etoo en lo que se refiere al fútbol. Espada es de EL PAÍS, y de equipo de fútbol no se cambia jamás.Además, es muy cruel con el imbécil que no llega a más. Hace días enlazó a este pobre mendigo intelectual, al cual imagino como concejal de
Yo también quiero ser cruel. Y esto es de hoy en el boletín electrónico para afiliados/as de EUiA. Yo creo que ni coche tiene.
5. QUAN VIATJO PER LES ESPANYES M’ENTRA UN NOSEQUÈ…
Quan viatjo per les espanyes m’entra unnosequè… he pensat d’anar a ca el metge, però he pensat primer de fer el que diu la psicologia, es tracta d’explicar-s’ho i explicar-ho, sembla ser que si no és molt greu se soluciona, i això és el que vaig a fer.
Dons això, que quan viatjo per les espanyes m’entra unnosequè, de vegades es presenta com un mal de panxa, de vegades ronxes a la cara, de vegades em peten les dents... de vegades una sola simptomatologia, de vegades totes alhora... creieu que hi trobaré cura?
M’explicaré una mica més, vaig en cotxe per les espanyes i veig unes carreteres grogues i verdes, d’aquelles estretetes al mapa, i que a Catalunya son plenes de sots, d’esvorancs... i que només agafem quan no hi ha alternativa. A les espanyes t’equivoques i ni te n’adones, et penses que estàs a la NII, al voltant camps i boscos cuidats, arbres que amb la primavera floreixen, ben alineats. Si agafes una autovia és això... ampla i gratuïta, saps que has passat a Catalunya per què l’autovia es converteix en autopistes de pagament, i per què sovint al voltant hi trobem boscos cremats, i camps poc cuidats...
Si vas en tren el mateix, estacions noves, i l’AVE?... per les espanyes? Per Catalunya?
Veus hospitals i escoles públiques, biblioteques, centres socials...
Aquesta és una part de l’origen del mal, per què l’altra part i la que fa que la simptomatologia s’agreugi, son els exabruptes, les mentides, les manipulacions, els pals a les rodes... que des d’alguns sectors de les espanyes desencadenen aires de revenja i impedeixen, per exemple, que es tramiti un estatut que està per sota d’alguns, que està en termes com d’altres –que s’aproven sense soroll- que ens fan sentir, fins hi tot a les persones de bé, malament... serà veritat que no som solidaris? I així, com és que les espanyes s’estan desenvolupant tan be? Què ha passat amb 23 a Catalunya? Es podria aconseguir, sense retalls importants la possibilitat de planificar i gestionar el nostre present i futur?
Mai he estat independentista, mai he estat nacionalista excloent... sempre he pensat que és una manera de viure la diferència de forma errònia, a les dones, aquesta societat, ens ha tractat interpretant la diferència com discriminació, i per tant jo no ho he volgut fer amb els altres... de tota manera, una vegada més us dic: Quan viatjo per les espanyes m’entra unnosequè…
Mentre vaig pensant i escrivint, aquests els meus mals, me n’adono que no és a ca el metge on he d’anar, sinó a la plaça de sant Jaume, a la Ciutadella, i allà on se’m convoqui, per manifestar-me, per treballar, per elaborar aquest meu nostre present i futur!
Carmina Olivé
Además, el próximo post lo voy a dedicar a defender
Comentarios (0) - Referencias (0)
